Una història que propaga tendresa. Aquesta seria la frase que resumiria la sensació que tots els assistents a la tertúlia van tenir al finalitzar el llibre. Tots van coincidir a valorar molt positivament "La sonrisa etrusca". De moment, és el llibre més ben puntuat de tots els que ha llegit el Club de Lectura, obtenint una nota de 8,30. La història del Salvatore atrau des del principi i encara s'endolceix més quan estableix un fort vincle amb el seu nét Bruno. Un vincle que li transforma el caràcter i li fa descobrir sensacions i sentiments que mai havia experimentat. La crítica còmica als costums urbans i a la modernitat és una constant al llarg de la història. Sampedro aconsegueix relatar el final d'una vida amb una ironia i comicitat excel·lent creant un personatge autèntic que el lector acaba estimant profundament. Alguns dels assistents, van percebre en el personatge de Salvatore un autoretrat del mateix autor. D'altres van explicar el sentit del títol. Com el fet d'observar -en aquest cas, el sarcòfag etrusc "Els esposos"- pot provocar un esclat de sentiments que desperta un nou caràcter, una nova manera de veure i viure la vida. En fi, un llibre altament recomanable.
dissabte, 25 de maig del 2013
divendres, 3 de maig del 2013
Estem llegint...
Com moltes i molts ja sabreu, el passat 8 d'abril va morir l'escriptor i economista José Luis Sampedro. Aprofitant aquest trist esdeveniment, aquest mes, al Club de Lectura estem llegint una de les seves novel·les més conegudes "La sonrisa etrusca" (1985). Una preciosa història sobre la relació entre un avi, que es troba ja al final de la seva vida, i el seu nét Bruno. La descoberta de l'un i de l'altre i la consolidació d'aquesta entranyable relació permetrà al lector endinsar-se en un món aliè ple de tendresa i d'amor.
La tertúlia d'aquesta novel·la serà el dimecres 22 de maig a les 8 de la tarda a la Biblioteca.
dijous, 18 d’abril del 2013
Trobada amb l'escriptora Sílvia Alcàntara
Ahir, el Club de Lectura es va reunir per dotzena vegada. Ahir, la tertúlia era especial. Era especial perquè, en aquesta ocasió, ens va acompanyar l'escriptora Sílvia Alcàntara, autora de la novel·la "Olor de Colònia", que durant aquest mes hem estat llegint. La Sílvia, molt amable i propera, ens va explicar el llarg camí que va recórrer fins a publicar la seva novel·la més coneguda. Un camí que passa per l'aprenentatge de la llengua i les tècniques d'escriptura. També ens va explicar, molt detalladament, la vida a les colònies industrials, ja que ella n'és una gran coneixedora perquè hi va viure fins als 20 anys. I, finalment, ens va explicar el procés de creació dels personatges d'"Olor de Colònia", un procés basat en dos aspectes: el primer, l'autora coneix a la perfecció l'entorn en el qual es desenvolupa la història i, segon, els personatges estan creats des de l'interior de l'autora, és a dir, el que senten els personatges és el que sentia l'autora en el moment de dotar-los de vida. Precisament, la Sílvia ens va dir que "si en algun moment heu plorat, és perquè jo quan ho escrivia també plorava". Sens dubte, va ser una trobada molt interessant i engrescadora, en la qual vam poder gaudir, de primera mà, de les explicacions de la Sílvia i així comprendre molt millor "Olor de Colònia". Moltes gràcies Sílvia i a totes i tots els assistents!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)