14a tertúlia: L'última trobada

Dimecres vam tenir una tertúlia molt especial, ja que era l'última trobada abans del descans d'estiu. "L'última trobada" de Sándor Márai ens va fer reflexionar molt sobre el veritable sentiment de l'amistat. La venjança va ser un dels temes que més se'n va parlar durant la tertúlia. La relació entre els dos protagonistes també va suscitar un debat força interessant sobre si traspassava els límits de l'amistat. Els assistents van destacar l'excel·lència i intensitat del monòleg d'un dels protagonistes que s'estén al llarg de la segona part del llibre i que relata els fets que van propiciar la separació dels dos amics. El lector només coneix aquest relat des d'un únic punt de vista, ja que l'altre protagonista esdevé un interlocutor passiu, al llarg del qual arriba a qüestionar la veracitat dels fets. "L'última trobada" va ser valorada amb un NOTABLE (7,38) i la tertúlia va ser molt amena amb intervencions molt complertes. 

Estem llegint...

El proper dimecres 19 de juny farem l'última trobada de la temporada 2012-2013 i per aquesta ocasió hem escollit un títol molt apropiat: "L'última trobada" de l'escriptor hongarès Sándor Márai (1900 - 1989).

Aquesta novel·la, de lectura àgil, està ambientada a l'any 1940 i narra la cita entre dos amics que es retroben després de més de quaranta anys de no veure's. Les seves vides han emprès camins molt diferents però tots dos comparteixen un secret que ha marcat les seves vides i que s'anirà desvetllant al llarg de l'obra. Un monòleg extraordinari en el qual conflueixen l'amor, la fidelitat i l'amistat.

13a tertúlia: La sonrisa etrusca

Una història que propaga tendresa. Aquesta seria la frase que resumiria la sensació que tots els assistents a la tertúlia van tenir al finalitzar el llibre. Tots van coincidir a valorar molt positivament "La sonrisa etrusca". De moment, és el llibre més ben puntuat de tots els que ha llegit el Club de Lectura, obtenint una nota de 8,30. La història del Salvatore atrau des del principi i encara s'endolceix més quan estableix un fort vincle amb el seu nét Bruno. Un vincle que li transforma el caràcter i li fa descobrir sensacions i sentiments que mai havia experimentat. La crítica còmica als costums urbans i a la modernitat és una constant al llarg de la història. Sampedro aconsegueix relatar el final d'una vida amb una ironia i comicitat excel·lent creant un personatge autèntic que el lector acaba estimant profundament. Alguns dels assistents, van percebre en el personatge de Salvatore un autoretrat del mateix autor. D'altres van explicar el sentit del títol. Com el fet d'observar -en aquest cas, el sarcòfag etrusc "Els esposos"- pot provocar un esclat de sentiments que desperta un nou caràcter, una nova manera de veure i viure la vida. En fi, un llibre altament recomanable.